“No sé de què parlar… de la mort o de l’amor? O és el mateix…? De què, aleshores? Feia poc que ens havíem casat. Pels carrers encara anàvem agafats de la mà, fins i tot quan entràvem en una botiga. Sempre junts. Jo li deia: “t’estimo”. Però no sabia fins a quin punt me l’estimava. No en tenia la més petita idea…”

“Li pregunto: “Vàssenka, què faig?”. “Vés-te’n, d’aquí! Vés-te’n! Esperes un nen!” En efecte, jo estava encinta. Però com podia deixar-lo sol allà?”

“Aquesta és l’evolució de la síndrome per irradiació aguda: catorze dies… Al cap d’aquests dies el pacient mor…”

Liudmila Ignatenko, dona del bomber difunt Vassili Ignatenko

Copyright Carrer de Txernòbil – All rights reserved