Txernòbil

El desastre nuclear

L’accident de Txernòbil fou considerat el més greu de la història, ocorregut el dissabte 26 d’abril de 1986 a Prípiat, a la Central nuclear d’Ucraïna, dins la Unió Soviètica . Va ser el primer accident nuclear en ser classificat amb un set (nivell més alt en l’escala d’accidents nuclears, només assolit també, posteriorment, en l’accident de Fukushima l’any 2011. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, es va produir l’explosió de l’hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament. A causa de la manca d’un edifici de contenció a la central nuclear, es dispersà un plomall de pluja radioactiva a diverses zones de la Unió Soviètica i el continent europeu: el 60%, sobre Bielorússia i 40% del total del territori europeu es va contaminar amb el combustible que es va dispersar a l’atmosfera. 

Hi va haver un incendi que va durar deu dies. Més de 800.000 “liquidadors” es van dedicar a “liquidar” la catàstrofe, emmalaltint o morint la majoria d’ells. Més de 130.000 persones van ser evacuades de la zona, tot i que n’hi ha que van decidir continuar vivint allà. 

Actualment la zona està pràcticament despoblada i coberta per una gruixuda capa de pols amb un alt contingut en americi i altres nucleics altament radioactius. Un grup de tècnics i enginyers hi treballen encara, malgrat els greus efectes que saben que infligeixen a la seva salut, per a controlar la zona i intentar evitar noves onades de contaminació, fuites o nous accidents. Immediatament després de l’accident, el reactor es va cobrir amb un sarcòfag de formigó i vint-i-cinc anys després es va començar a construir un segon confinament, d’acer per sobre d’aquest. La zona restarà altament contaminada i considerada inhabitable durant quaranta mil anys.